Estem ja començant a prepar-nos per la Diada de Sant Jordi i se m'ha acudit que una manera de participar en aquesta festa tan entranyable pel nostre poble, seria recordar un personatge, també entranyable, i que potser tenim una mica oblidat. Parlo de Josep Maria Folch i Torres.
Folch i Torres va néixer a Barcelona l'any 1880.
El seu avi va començar una nissaga d'ebenistes que va continuar el seu pare, regentant a la vegada, una botiga de mobles, però quan Josep Maria tenia dotze anys, la botiga va fer fallida i va haver de deixar l'escola i ajudar a la família fent joguines de fusta.
L'any 1902 va publicar a La Renaixença les primeres Pàgines Viscudes, el contingut de les quals no tenia res a veure amb les pàgines que el farien famós; després van seguir diverses publicacions; va dirigir la revista L'Atlàntida i el setmanari La Tralla, amb una clara idea nacionalista, cosa que el va forçar a exiliar-se a França l'any 1905.
L'any 1909 en tornar de l'exili, va dirigir el setmanari En Patufet, que tanta repercussió va tenir en aquella època. El 27 de març de 1915 hi publicava la primera historieta a les Pàgines Viscudes. Fins al 1938, n'hi va publicar centenars, il·lustrades sempre pel dibuixant Joan G. Junceda.
En Patufet va tenir una gran èxit (65.000 exemplars setmanals) i va ser una important contribució a la normalització de la llengua catalana. El 1936, En Patufet és incautat pel Consell de l'Escola Nova Unificada i ha de canviar d'ideologia.
A casa encara en conservem, amb molta cura, algún exemplar.
En el teatre, l'èxit li arribà amb el teatre infantil, i sobretot per Els Pastorets, l'obra més representada de la producció teatral catalana de tots els temps.
Després de la guerra, des del 1939 fins al 1950, any que va morir, van ser, segons el seu fill Ramon Folch i Camarasa, "dotze anys d'una davallada trista, amargant...". Havia mort el seu fill Jordi, al front; econòmicament les coses no anaven bé. Comença a escriure en castellà i a fer les emissions radiofòniques de Pàgines Viscudes també en castellà, un absolut fracàs.
A partir de 1940 i buscant nous mitjans per mantenir una economia que li permetés tirar endavant la seva família, s'introdueix en món de la pintura i amb la venda d'alguns dels seus quadres se'n va mig sortint, però s'acaba d'ensorrar del tot amb la mort de la seva esposa, Maria Camarasa, l'any 1945.
L'11 de desembre de 1950 va assistir al Romea a una representació del "seus" Pastorets, el dia 15 (quatre dies després) moria a la mateixa hora quan estàven també, representant Els Pastorets.
La vostra llança
cerca a pujar l'altiva serra,
damunt del llom de l'ideal
el pit obert, el front ben alt.Del blanc cavall tothom s'adona.
Si pujarà o no pujarà.
El brau genet, com l'esperona!
I el brau corser, quin calcigar!
rellisca el roc a sota el peu,
mes l'embranzida ja es donada
i ara ja no l'aturareu.
De la victòria n'és fermança
la fe i l'amor que ens han alçat.
Dau-nos, Sant Jordi, vostra llança
i ens guanyarem la llibertat
Jossie Casanovas
2 comentaris:
Quina entrada més adequada pels dies que s'acosten. M'has fet recordar les representacions que feiem a l'escola d'en Josep Maaria Floch i Torres.
Els teus relats tenen l’habilitat de transportar-me a la infància, quan la meva mare a la nit em llegia els contes de Floch i Torres. Molt encertada aquesta entrada preparant la Diada de Sant Jordi
Raimunda
Publica un comentari a l'entrada