dilluns, 2 d’abril del 2012

HAIKUS i TANKA





Bonic poema,

arrelat a un vida,

que no pot viure


Poema tendre,

cançó de primavera

de ma infantesa


Petit poema

d’una tardor incerta,

fulles groguenques


(pensant en Viola d’Amore):

Bressol de notes.

La sublim melodia

d’una viola


TANKA

Dóna'm la ploma

i t’escriuré un poema.

Dóna'm la força,

pujaré a la muntanya

i m’ompliré de vida


Jossie Casanovas

3 comentaris:

Anna M. Moya ha dit...

Que bonics!
Felicitats,

Anna M. Moya

dolors cerdanya guinart ha dit...

Jossie: M'han agradat els haikus, però la tanka encara més.

pclavaguera ha dit...

MA OMPLE DE ORGULL SE LA TEVA AMIGA
PILAR