Bonic poema,
arrelat a un vida,
que no pot viure
Poema tendre,
cançó de primavera
de ma infantesa
Petit poema
d’una tardor incerta,
fulles groguenques
(pensant en Viola d’Amore):
Bressol de notes.
La sublim melodia
d’una viola
TANKA
Dóna'm la ploma
i t’escriuré un poema.
Dóna'm la força,
pujaré a la muntanya
i m’ompliré de vida
Jossie Casanovas
3 comentaris:
Que bonics!
Felicitats,
Anna M. Moya
Jossie: M'han agradat els haikus, però la tanka encara més.
MA OMPLE DE ORGULL SE LA TEVA AMIGA
PILAR
Publica un comentari a l'entrada