diumenge, 26 de febrer del 2012

JORDI SARSANEDAS

JORDI SARSANEDAS (Barcelona 1924 – 2006)

Jordi Sarsanedas és un d'aquells poetes que sempre convida a fer algun comentari. Penso que no deixa indiferent ningú. En alguns del seus poemes sembla que estiguis llegint l'obra d'un poeta novell, mentre que en d'altres, és tot el contrari. No recordo on, vaig llegir: "Ha anant bastint la seva obra literària entre el somni i l'al·legoria, sempre oberta als corrents que expliciten la crisi dels valors socials i morals de la societat contemporània, però allunyada des d'un principi del realisme social". D'ell s'ha dit que va ser un escriptor i un activista a parts iguals. Hi estic totalment d'acord.
Sarsanedas va ser professor de Literatura Francesa, ja que havia estudiat a la Universitat de Tolosa, va dirigir teatre, va fer de traductor, va exercí el periodisme a Serra d'Or, amb treballs crítics i articles diversos. Té publicades: obres en narrativa, contes, novel•les, poesia...
Premi d'Honor de les lletres Catalanes (1994), Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i President de L'Ateneu (entre 1997 i 2003) .
En relació a la seva vinculació amb l'Ateneu, va ser en el període que ell en va ser el President que es van realitzar unes importants obres de condicionament de les "plantes nobles" del Palau de Savassona, lloc on a està ubicat actualment l'Ateneu.

He triat dos poemes, un que personalment m'agrada molt, perquè amb poques paraules, però tan encertadament col•locades, fa una descripció d'uns sentiments i emocions amb una gran intensitat. Em refereixo a DESCUIT, i d'aquest PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT, en sobra el comentari.

DESCUIT

Em descuido d’oblidar.
jo que el defujo.Si es deure,
Oblido el deure d’oblidar.
Com pararia, doncs,
l’espessa capa de silencis,
d’àvides absències,
damunt la qual sorgeix
la pedra viva, l’agulla,
l’esperó que es clava
a la pell tendra del blau
innominat, possible?
M’he condormit, meitat de mi,
en penes velles i somriures
marcits encara no del tot,
peresa inacabable.
El sol, per sempre a la sala d'espera?




PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Planerament invoco el teu fantasma
amb mots planers dels versos que ens deixares
quan caigueres al clot de la teva esperança.
No per inflar els meus d'una noble bufera
et dic de tu, sinó com als companys.
Sóc vell com la teva mort,
sóc jove com la teva vida.
Un mestre, tu no ho ets. Els doctes (reverència!)
t'assenyalen vergonyes amb les busques d'acer,
i qui els contradiria?
Però vares donar una llum a la gent,
però vares tocar-la d'una llum a la cara
que s'ha fet veritat,
i la nostra ciutat
no fóra ben bé la d'ara,
si no haguessis parlat dels carrers de l'esclat
del bon dia que fa,
de l'encant de les feines.
Fa anys que vas morir. I ara estic content
del teu fantasma jove.
Així puc anar amb tu sense cap compliment
pels camins i els treballs d'aquesta primavera
que és la vida i la mort eternament.
El rovell s'ha menjat l'esfera del cafè
que l'adroguer voltava, i el foc de Sant Joan
els grans cistells de vímet.
Passen cotxes enormes com vaixells de platxeri
i d'altres menudets com esclops d'alumini.
Al port hi ha noves llums, de nit, i dues torres
de ferro.
Ja són velles, les torres, ja cauen.
Fa tant que tu ets mort, i han passat tantes coses!
Però encara
que l'irradiador del port tingui ara radar,
són iguals les gavines,
i els vestits lluminosos de les noies d'estiu,
i els besos a la gorja,
i els colors de les hores que llisquen pels carrers,
i el groc de les taronges,
i tu que amb nosaltres veus
com és bo tot:
i la Vida
i la Mort.

Com que els que em coneixeu ja sabeu que tinc una "certa debilitat" per EL PETIT PRÍNCEP, m'he permès la llibertat d'acabar amb aquest "afegit" que desconeixia de Jordi Sarsanedas

LP- El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry (evidentment exhaurit)
Jordi Alavedra/Jordi Torras
Adaptació de JORDI SARSANEDAS
Versió catalana de Joan Xançó
Música de Manuel Oltra
EDIGSA 1965

Jossie Casanovas

dissabte, 18 de febrer del 2012

POMPEU FABRA


Pompeu Fabra va néixer l'an868 al barri de la Salut de l'antiga vila de Gràcia, on va passar la infantesa. Era fill de Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí. Va tenir dotze germans i ell era el més petit de tots; però van morir-ne deu i van quedar ell i dues germanes. Quan tenia cinc anys (1873) va ésser proclamada la I República a l'Estat espanyol, i el seu pare, que era republicà, fou elegit alcalde de la vila. Va morir l'any 1948 a Prada de Conflent.

Avui 18 de febrer, s'ha fet la restitució del monòlit a Pompeu Fabra a la Plaça Lesseps, davant de la Biblioteca Fuster. El van retirar quan van començar les obres i finalment "ens l'han tornat".

Aquest monòlit es va aixecar l'any 1982, amb motiu del 50è aniversari de la publicació del Diccionari General. (La pedra la van treure de la Muntanya de Montserrat).

Després dels típics parlaments de la Regidora del Barri i d'altres autoritats, el Grup Almeria Teatre ha fet una lectura de poesies: Preludi de Joan Brossa Un fragment de la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart, El meu poble i jo de Salvador Espriu i País petit de Lluís Llach.

Va ser un bonic matí. Tot i que l'escenari era més aviat pobre, el sol li va donar la seva nota de color i d'escalfor perquè déu n'hi do el fred que feia. De cop es va girar un vent que semblava importunar la festa, però ben al contrari, va fer onejar la senyera que quedava molt discreta darrere del parlants. Tot això ambientat amb les suaus notes d'un violoncel que li va donar l'aire que li cali a un acte que, segons el meu parer, va ser massa "escarransit".

Recordem que Pompeu Fabra va ser el lingüista inspirador i principal impulsor de la codificació ortogràfica i gramatical de la llengua catalana i autor del Diccionari General, l'any 1932.

Aquest mateix any va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.
S'exilià l'any 1939








Jossie Casanovas

dilluns, 13 de febrer del 2012

WHITNEY HOUSTON

Volia escriure quatre lletres per recordar aquesta veu tan gran, en un cos menut i "difícil", però que millor que escoltar la seva veu amb una de les seves cançons més emblemàtiques. Aquest serà el seu llegat que quedarà per sempre en la nostra memòria.
El nostre, serà el desig que finalment trobi la Pau que no ha trobat en el seu camí per la vida.

Jossie Casanovas

dissabte, 11 de febrer del 2012


Fragment de Primera Història d'Esther
(Parlament d'Esther)
Salvador Espriu

VEU DE : CELDONI FONOLL

Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.
Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.

Jossie Casanovas

Mare de Déu del Mont


En el darrer curs, vam parlar de la Mare de Déu del Mont, del poema, de la procedència...
En la darrera Revista d'Òmnium Cultural hi he trobat aquesta referència que m'ha semblat
interessant .


Jossie Casanovas