diumenge, 20 de maig del 2012

CATALUNYA, ALERTA!!!



Poques coses es poden dir de Inici de càntic en el temple, aquest poema tan emblemàtic i tan nostre, del mestre SALVADOR ESPRIU, musicat i cantat pel RAIMON, amb aquesta veu que ha trencat tants silencis i ha obert tantes escletxes. Si tot això ho amanim amb les darreres notes del Cant dels ocells de PAU CASALS, ja no cal afegir-hi res més.





Jossie Casanovas

dissabte, 12 de maig del 2012

LA POESIA

Com queestem dintre del període que fem un especial homenatge a la poesia (Del9 al 15 de maig), he pensat que no hi podia faltar aquest poema tan bonic del"nostre" Verdaguer i buscant, buscant altres coses, m'he trobat ambaquesta imatge que desconeixia i que m'ha fet il·lusió poder-la incloure en elpoema.


Es tracta d’un llibre obert, d’acerinoxidable, situat damunt d’una peanya de pedra al Bosc de les Alzines sureres a Folgueroles que duu lainscripció: “la poesia és un aucell del cel / que fa sovint volades a laterra.” Aquests dos versos de Verdaguer varen inspirar el pintor i escultorPalazuelo (nascut el 1917) per a la creació d’un llibre blanc. L’obra va serinaugurada el 17 de maig de 1995 amb motiu de la celebració dels 150 anys delnaixement de Jacint Verdaguer. El mes de juny del mateix any es va inauguraruna escultura igual al museu Verdaguer de Vil·la Joana, a Vallvidrera, com asímbol d’unió dels dos indrets on va néixer i morir Verdaguer.


El Poema que he escollit el va escriure la primavera de 1896:

QUÈ ÉS LA POESIA?

La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

Los fa record del paradís perdut
on jugava l’amor amb la innocència,
i els ne fa somniar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.

Ella és lo rossinyol d’aquells jardins,
són llur murmuri bla ses canticeles
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.

No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills del cor
ses ales d’or i sa cançó desplega.

Mes per sentir-li modular a pler
la pobra humanitat està distreta;
qui està distret amb lo borboll mundà
¿com sentirà la refilada angèlica?

L’aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena:
lo cel que es mira en la fontana humil
no s’emmiralla en la riuada tèrbola.

De poetes cabdals prou n’hi ha haguts,
cap d’ells la dolça melodia ha apresa;
qui n’arribés a aprendre un refilet
aquell ne fora l’àliga superba.

Mes l’aucellet refila tot volant,
calàndria de l’empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l’orient
llença un raig d’harmonies i s’encela.


Jo la he sentida un bell matí de Maig,
lo bell matí del Maig de ma infantesa;
jo la he sentida la gentil cançó:
per çò m’és enyorívola la terra.






El torrent de Folgueroles, al seu pas per la FontTrobada, dibuixa la Signatura Verdaguer de Perejaume sobre la superfície d’unahectàrea. La Signatura forma part del projecte «De com posar Verdaguer aFolgueroles» realitzat per l’artista amb motiu de la celebració del centenaride la mort del poeta, l’any 2002. Una intervenció que va consistir en allerarel torrent amb el traç de la signatura del poeta; en clavar –als extrems delterme municipal– quatre claus fiters que duen clavat a la cabota «Terme real iVerdaguer de Folgueroles»; i en la distribució de 70 lectors per tot el terme municipal,un dia a la tarda, durant dues hores, que van llegir simultàniament tota l’obrade Verdaguer.




Jossie Casanovas




dissabte, 5 de maig del 2012

JOANA RASPALL


Joana Raspalli Juanola va néixer l'any 1913 a Barcelona. De ben petita la família es va traslladar aSant Feliu de Llobregat on ha viscut sempre. Com que la seva mare era francesa,als onze anys la va enviar a Perpinyà, perquèaixí a la vegada que estudiava, podia aprendre bé el francès, però quan nomésfeia un any que hi era, es mort el seu pare i torna a la casa de Sant Feliu onsegueix els seus estudis.

Als catorze anys comença la sevaactivitat literària i catalanista des de la revista Claror de SantFeliu. Ells i altres joves escriuen a Jordi Rubió, Director de la Biblioteca deCatalunya demanant una Biblioteca infantil i a la vegada ella comença elsestudis de Bibliotecària. Un dels seus professors va ser Carles Riba. Quan vaacabar els estudis va entrar a treballar a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on treballa fins que s'acaba laguerra. Juntament amb la seva companya de feina, salven part del fons de labiblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que siguin destruïts. L'any1941 es casa amb el Dr. Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.

Després de laguerra, inicia una relació amb ÒmniumCultural, comença a donar classes en català i a escriure i a publicar versos i textosen català.

Un dels seustreballs que cal destacar és la creació de fitxes amb mots sinònims que, demica en mica, va ampliant i amb la col·laboració de Jaume Riera, acabaconvertint-se, amb el Diccionari pràctic de sinònims catalans.
Més tard, ambla col·laboració de Joan Martí publica el Diccionaride locucions i frases fetes i el Diccionarid'homònims i parònims.

Participa enel I Congrés de Cultura Catalana i és una de les promotores de la creació de lacol·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé.
La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna aconèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareixel 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar demanera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bondia, poesia el 1996, Versos amics el 1998, Concert de poesiael 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitatd'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi haviaalguns poemes per a nens, l'oferta era, malauradament, molt poc extensa. El2007 publica la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures.

El 2006 varebre la Creu de Sant Jordi i el 2010la Medalla al treball President Macià.També havia rebut l'any 1967, el PremiCavall Fort per la seva obra El Pou.

Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat.Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu amb una secció fixa sobrellengua. Participa en tertúlies i actes literaris, fa xerrades a les escolesperò, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia.





Com el plomissol.
Poemes i faules.

"...No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia."


De cara al cel

L'estel i jo ens hem quedatmirant-nos
mentre la nit passava lentament.
M'ha semblat que l'estel parpallejava,
i fins, algun moment,
que feia un dring a penes perceptible
de picarol d'argent.
M'ha ressonat al cor com un pessic de febre,
un esborronament.
Érem ben sols:
L'estel, i jo mirant-lo fit afit
amb un desig ardent
de comprendre el finit i l'infinit.
Després, dolça i suau ha vingut l'alba;
l'estel ha empal·lidit;
però jo encara
en tinc al cor la imatge resplendent.


Jossie Casanovas