LA POESIA

Com queestem dintre del període que fem un especial homenatge a la poesia (Del9 al 15 de maig), he pensat que no hi podia faltar aquest poema tan bonic del"nostre" Verdaguer i buscant, buscant altres coses, m'he trobat ambaquesta imatge que desconeixia i que m'ha fet il·lusió poder-la incloure en elpoema.

Es tracta d’un llibre obert, d’acerinoxidable, situat damunt d’una peanya de pedra al Bosc de les Alzines sureres a Folgueroles que duu lainscripció: “la poesia és un aucell del cel / que fa sovint volades a laterra.” Aquests dos versos de Verdaguer varen inspirar el pintor i escultorPalazuelo (nascut el 1917) per a la creació d’un llibre blanc. L’obra va serinaugurada el 17 de maig de 1995 amb motiu de la celebració dels 150 anys delnaixement de Jacint Verdaguer. El mes de juny del mateix any es va inauguraruna escultura igual al museu Verdaguer de Vil·la Joana, a Vallvidrera, com asímbol d’unió dels dos indrets on va néixer i morir Verdaguer.

El Poema que he escollit el va escriure la primavera de 1896:

QUÈ ÉS LA POESIA?

La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

Los fa record del paradís perdut
on jugava l’amor amb la innocència,
i els ne fa somniar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.

Ella és lo rossinyol d’aquells jardins,
són llur murmuri bla ses canticeles
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.

No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills del cor
ses ales d’or i sa cançó desplega.

Mes per sentir-li modular a pler
la pobra humanitat està distreta;
qui està distret amb lo borboll mundà
¿com sentirà la refilada angèlica?

L’aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena:
lo cel que es mira en la fontana humil
no s’emmiralla en la riuada tèrbola.

De poetes cabdals prou n’hi ha haguts,
cap d’ells la dolça melodia ha apresa;
qui n’arribés a aprendre un refilet
aquell ne fora l’àliga superba.

Mes l’aucellet refila tot volant,
calàndria de l’empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l’orient
llença un raig d’harmonies i s’encela.

Jo la he sentida un bell matí de Maig,
lo bell matí del Maig de ma infantesa;
jo la he sentida la gentil cançó:
per çò m’és enyorívola la terra.

El torrent de Folgueroles, al seu pas per la FontTrobada, dibuixa la Signatura Verdaguer de Perejaume sobre la superfície d’unahectàrea. La Signatura forma part del projecte «De com posar Verdaguer aFolgueroles» realitzat per l’artista amb motiu de la celebració del centenaride la mort del poeta, l’any 2002. Una intervenció que va consistir en allerarel torrent amb el traç de la signatura del poeta; en clavar –als extrems delterme municipal– quatre claus fiters que duen clavat a la cabota «Terme real iVerdaguer de Folgueroles»; i en la distribució de 70 lectors per tot el terme municipal,un dia a la tarda, durant dues hores, que van llegir simultàniament tota l’obrade Verdaguer.

Jossie Casanovas