Joana Raspalli Juanola va néixer l'any 1913 a Barcelona. De ben petita la família es va traslladar aSant Feliu de Llobregat on ha viscut sempre. Com que la seva mare era francesa,als onze anys la va enviar a Perpinyà, perquèaixí a la vegada que estudiava, podia aprendre bé el francès, però quan nomésfeia un any que hi era, es mort el seu pare i torna a la casa de Sant Feliu onsegueix els seus estudis.
Als catorze anys comença la sevaactivitat literària i catalanista des de la revista Claror de SantFeliu. Ells i altres joves escriuen a Jordi Rubió, Director de la Biblioteca deCatalunya demanant una Biblioteca infantil i a la vegada ella comença elsestudis de Bibliotecària. Un dels seus professors va ser Carles Riba. Quan vaacabar els estudis va entrar a treballar a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on treballa fins que s'acaba laguerra. Juntament amb la seva companya de feina, salven part del fons de labiblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que siguin destruïts. L'any1941 es casa amb el Dr. Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.
Després de laguerra, inicia una relació amb ÒmniumCultural, comença a donar classes en català i a escriure i a publicar versos i textosen català.
Un dels seustreballs que cal destacar és la creació de fitxes amb mots sinònims que, demica en mica, va ampliant i amb la col·laboració de Jaume Riera, acabaconvertint-se, amb el Diccionari pràctic de sinònims catalans.
Més tard, ambla col·laboració de Joan Martí publica el Diccionaride locucions i frases fetes i el Diccionarid'homònims i parònims.
Participa enel I Congrés de Cultura Catalana i és una de les promotores de la creació de lacol·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé.
La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna aconèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareixel 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar demanera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bondia, poesia el 1996, Versos amics el 1998, Concert de poesiael 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitatd'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi haviaalguns poemes per a nens, l'oferta era, malauradament, molt poc extensa. El2007 publica la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures.
La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna aconèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareixel 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar demanera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bondia, poesia el 1996, Versos amics el 1998, Concert de poesiael 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitatd'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi haviaalguns poemes per a nens, l'oferta era, malauradament, molt poc extensa. El2007 publica la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures.
El 2006 varebre la Creu de Sant Jordi i el 2010la Medalla al treball President Macià.També havia rebut l'any 1967, el PremiCavall Fort per la seva obra El Pou.
Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat.Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu amb una secció fixa sobrellengua. Participa en tertúlies i actes literaris, fa xerrades a les escolesperò, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia.
Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat.Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu amb una secció fixa sobrellengua. Participa en tertúlies i actes literaris, fa xerrades a les escolesperò, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia.
Com el plomissol. Poemes i faules.
"...No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia."
"...No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia."
De cara al cel
L'estel i jo ens hem quedatmirant-nos
mentre la nit passava lentament.
M'ha semblat que l'estel parpallejava,
i fins, algun moment,
que feia un dring a penes perceptible
de picarol d'argent.M'ha ressonat al cor com un pessic de febre,
un esborronament.
Érem ben sols:
L'estel, i jo mirant-lo fit afit
amb un desig ardent
de comprendre el finit i l'infinit.
Després, dolça i suau ha vingut l'alba;
l'estel ha empal·lidit;
però jo encara
en tinc al cor la imatge resplendent.
Jossie Casanovas
2 comentaris:
Jo tenia notícies seves, perque vaig viure a St. Feliu i era coneguda, però en aquell temps no sabia que era tan intel.ligent. Molt interessant el que expliques.
Carme Torras
Carme, Perdona que se m'ha penjat sense haver-lo acabat. Faltaven els poemes. De totes maneres gràcies pel teu comentari
Publica un comentari a l'entrada