JORDI SARSANEDAS

JORDI SARSANEDAS (Barcelona 1924 – 2006)

Jordi Sarsanedas és un d'aquells poetes que sempre convida a fer algun comentari. Penso que no deixa indiferent ningú. En alguns del seus poemes sembla que estiguis llegint l'obra d'un poeta novell, mentre que en d'altres, és tot el contrari. No recordo on, vaig llegir: "Ha anant bastint la seva obra literària entre el somni i l'al·legoria, sempre oberta als corrents que expliciten la crisi dels valors socials i morals de la societat contemporània, però allunyada des d'un principi del realisme social". D'ell s'ha dit que va ser un escriptor i un activista a parts iguals. Hi estic totalment d'acord.

Sarsanedas va ser professor de Literatura Francesa, ja que havia estudiat a la Universitat de Tolosa, va dirigir teatre, va fer de traductor, va exercí el periodisme a Serra d'Or, amb treballs crítics i articles diversos. Té publicades: obres en narrativa, contes, novel•les, poesia...

Premi d'Honor de les lletres Catalanes (1994), Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i President de L'Ateneu (entre 1997 i 2003) .

En relació a la seva vinculació amb l'Ateneu, va ser en el període que ell en va ser el President que es van realitzar unes importants obres de condicionament de les "plantes nobles" del Palau de Savassona, lloc on a està ubicat actualment l'Ateneu.

He triat dos poemes, un que personalment m'agrada molt, perquè amb poques paraules, però tan encertadament col•locades, fa una descripció d'uns sentiments i emocions amb una gran intensitat. Em refereixo a DESCUIT, i d'aquest PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT, en sobra el comentari.

DESCUIT

Em descuido d’oblidar.

jo que el defujo.Si es deure,

Oblido el deure d’oblidar.

Com pararia, doncs,

l’espessa capa de silencis,

d’àvides absències,

damunt la qual sorgeix

la pedra viva, l’agulla,

l’esperó que es clava

a la pell tendra del blau

innominat, possible?

M’he condormit, meitat de mi,

en penes velles i somriures

marcits encara no del tot,

peresa inacabable.

El sol, per sempre a la sala d'espera?

PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Planerament invoco el teu fantasma

amb mots planers dels versos que ens deixares

quan caigueres al clot de la teva esperança.

No per inflar els meus d'una noble bufera

et dic de tu, sinó com als companys.

Sóc vell com la teva mort,

sóc jove com la teva vida.

Un mestre, tu no ho ets. Els doctes (reverència!)

t'assenyalen vergonyes amb les busques d'acer,

i qui els contradiria?

Però vares donar una llum a la gent,

però vares tocar-la d'una llum a la cara

que s'ha fet veritat,

i la nostra ciutat

no fóra ben bé la d'ara,

si no haguessis parlat dels carrers de l'esclat

del bon dia que fa,

de l'encant de les feines.

Fa anys que vas morir. I ara estic content

del teu fantasma jove.

Així puc anar amb tu sense cap compliment

pels camins i els treballs d'aquesta primavera

que és la vida i la mort eternament.

El rovell s'ha menjat l'esfera del cafè

que l'adroguer voltava, i el foc de Sant Joan

els grans cistells de vímet.

Passen cotxes enormes com vaixells de platxeri

i d'altres menudets com esclops d'alumini.

Al port hi ha noves llums, de nit, i dues torres

de ferro.

Ja són velles, les torres, ja cauen.

Fa tant que tu ets mort, i han passat tantes coses!

Però encara

que l'irradiador del port tingui ara radar,

són iguals les gavines,

i els vestits lluminosos de les noies d'estiu,

i els besos a la gorja,

i els colors de les hores que llisquen pels carrers,

i el groc de les taronges,

i tu que amb nosaltres veus

com és bo tot:

i la Vida

i la Mort.

Com que els que em coneixeu ja sabeu que tinc una "certa debilitat" per EL PETIT PRÍNCEP, m'he permès la llibertat d'acabar amb aquest "afegit" que desconeixia de Jordi Sarsanedas

LP- El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry (evidentment exhaurit)

Jordi Alavedra/Jordi Torras

Adaptació de JORDI SARSANEDAS

Versió catalana de Joan Xançó

Música de Manuel Oltra

EDIGSA 1965

Jossie Casanovas