Aquest curs he volgut tancar el blog amb aquest senzill homenatge, a un animalet que durant quinze anys ha estat al nostre costat, ens ha entretingut amb les seves trapelleries i sobretot ha estat un fidel company com els bons Amics que ho donen tot sense, esperar rebre cap recompensa.
Te'n vas anar
una tarda d'hivern,
assolellada i freda.
Te'n vas anar
cercant la pau
amb la mirada.
Te'n vas anar
sense un adéu,
sense una queixa,
Te'n vas anar
tot i sabent, que
no hi hauria tornada
Te 'n vas anar
per no fer nosa
i avui, fas tanta falta!
Ja no hi son lesteves coses,
però sí, la teva essència
en cada gest, en cada paraula,
i, en cada racó de la casa
ens manca la teva presència
i, això sí, que em fa nosa
Perdona'm amic. Que allà on siguis t'ompli la Pau i l'Alegria i tinguis la companyia que a darrera hora jo no vaig saber donar-te.
Jossie Casanovas
1 comentari:
Jossie: Les absències sempre són doloroses. Un poema molt real. Bon estiu.
Publica un comentari a l'entrada