DONES - POETES

El dia 13 d'aquest mes de març, es va inaugurar una exposició que us recomano.

Els promotors han estat: la Universitat de Vic, l'Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes.

Es tracta d'un homenatge a totes les dones poetes, però com que sortosament n'hi ha moltes, han fet la selecció per data de naixement i així hi figuren les nascudes entre el 1872 i el 1950 . Per raons òbvies, s'hi ha inclòs Maria Mercè Marçal.

Es va dir en la presentació de l'acte, que aquest homenatge, és el reconeixement d'aquestes dones pel fet d'haver contribuït a l'evolució de la poesia catalana contemporània introduint, amb una altra veu, noves perspectives i nous estils expressius. No hi són totes les que haurien de ser-hi, però les que hi són havien de ser-hi.

L'exposició estarà oberta fins el 29.4.2012 – Palau Robert (Sala Cotxeres).

La nostra amiga-poeta Josefa Contijoch llegint alguns dels poemes de l'exposició, en aquest cas un de la Maria Mercè Marçal, qui sap si el que apuntem. És del llibre Sal oberta - 1982

A Magda Marçal

He desat al calaix la ruda: se'm podria
a les butxaques i al clos de la falda.
Pels descosits sobreeixia, i pels sets...,
i els he embastats amb agullers de pluja.

L'he desada al calaix: potser les arnes
de l'estiu en faran, d'esme, pastura.
Mentre, triomfaran les fulles noves
al jardí que s'espiga dins de casa.

Sí, he desat la ruda i el reclam
que obria portes als cavalls de l'ordre.
I els daus m'han atorgat laq clau oberta
de la revolta, el vi de l'aventura.

He desat al calaix la ruda. I he afirmat
la deu des d'on s'esbalça la tempesta de l'heura.

M'agradaria recordar també un poema de Maria Àngels Anglada FRÀGILS MURALLES - Columnes d'hores (1990)

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes.
com em recorden
les reixes del silenci
entre molts pensaments i la paraula!
Tantes vegades
ens ės negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Es va fer també una menció especial a Teresa Pàmies que ens va deixar als 93 anys, després d'una intensa vida com escriptora a l'exili.

A la primera part del llibre: Va ploure tot el dia, hi ha un poema anònim que m'ha semblat bonic per recordar. L'Ovidi li va posar música i el va cantar amb el títol de l'Enremada

L'enramada

Ja m'agafen i me'n lliguen
i em porten a la presó.
-Senyor batlle, senyor batlle,
per què em porta a la presó?
-A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traïdor,
sinó perquè vull que em diguis
d'on has tretes tantes flors.
-Senyor batlle, les he tretes
de les penes del meu cor.

.

Jossie Casanovas