Vaig dir que parlaria dels nostres poetes i fins ara no he complert la meva paraula. El meu braç dret "no ha passat per un dels seus millors moments". Ara a poc a poc, més a poc a poc del que jo voldria, va deixant de "gandulejar", cosa que, he de reconeixer m'ha arribat a encomanar una mica, però encetem un any i cal agafar-lo amb empenta.
Comencem doncs amb MARIA-MERCÈ MARÇAL.
Poc podem dir d'ella que no haguem dit ja, però pot ser que alguna persona que s'hagi incorporat recentment a les "nostres passejades literaries" no la conegui encara, aleshores i per aquestes possibles persones, us diria que no puc exposar res millor, que tots els sentiments i pensaments que ja han quedat plasmats en el nostre blog: http://memoriadelatransicio.blogspot.com
Malgrat tot, si hi voldria afegir aquest petit poema:
RES NO ET SERÀ PRES...
Res no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar.
JOAN OLIVER I SALLARÈS "Pere Quart" l'any 1899 ens parla del renaixement d'una Catalunya que no s'allunya pas massa de l'actual situació.
Amb el poema, podem alçar la veu per defensar aquest nostre poble, ferit i malmès tantes vegades, i obrir les portes a una esperança de futur encara que potser no sigui tan proper com tots desitjariem.
Sola, malalta, esparracada, muda,
un altre cop, encara jove, esclava.
la volta de ton cel, com sempre blava,
sostre de tes presons esdevinguda.
Ara et retreu ton somni de vençuda
emparant ton honor gaire tossuda.
Neta et veuràs de tos pecats un dia
per tanta sang i tanta llunyania,
per la vergonya i per l'enyor dels teus.
Com saba pacient sota l'escorça,
més pura revindrà l'antiga força
que ja es desvetlla d'amagat dels déus.
GUILLEM FULLANA I HADA D'EFAK (GUILLEM D'EFAK)
Va néixer a Río Muni, Guinea Equatorial, el 23 de març de 1929, i morí a Mallorca el 1995.
Des dels 3 anys va viure a Manacor i el 1964 es traslladà a Barcelona on s'hi va estar fins el 1980, en què va tornar a les illes, aquesta vegada, però, a Palma, on treballà com a guia turístic.
Durant la seva etapa a Barcelona va obrir diversos cafès teatre, dedicats a la cançó catalana. (La Cova del Drac, La Cucafera...).
L'any 1954, amb motiu d'uns Jocs Florals a Manacor, aconseguí el primer guardó literari d'una llarga llista de premis (Cavall Fort, 1968; Carles Riba, 1969; Ciutat de Palma, 1973; Faràndula de Sabadell, 1977...)
El 1956 va veure editat el seu primer llibre: "El poeta i la mar", en la col.lecció de La Font de les Tortugues del seu, amic Josep Maria Llompart. Va ser aquest qui, a principis dels anys 60, li parlà de Raimon i el posà en contacte amb Espinàs. El maig de 1965 debutà amb èxit al Teatre Romea de Barcelona, ciutat on es traslladà a viure.
El poeta Bernat Nadal va dir: "Les cançons que ens ofereix Guillem d'Efak feriran profundament la sensibilitat de l'espectador; qui pugui restar impassible haurà de revisar seriosament la seva formació, haurà de demanar-se ¿què han fet amb mi? "
LA MORT DEL POETA
Pausadament conhortats
migpartint l’horabaixa,
retornen els somnis del poeta
i li fan vinclar les branques
tan suaument com la posta de sol
ho fa amb un arbre.
Hi són tots, ineficaços, bells,
cercant una escalfor, tanmateix l’última.
-Tantes ales plegades
i tanta lenta, inexorable mort
saonada de records lluminosos
i potents!-
Tornaren tots sense cridar-los
i així han fet possible la darrera alegria,
la perfecta alegria reposada de l’arbre
que mor amb els somnis intactes,
dolor, enrevoltada dels seus fills.
