BONA PASQUA

Vaig somiar que somiava i en despertar-me havia tornat a la meva infantesa. Ben aviat em vaig adonar que era un somni, però mentalment vaig fer un pas enrere: Anava amb un vestidet blanc, potser massa estiuenc per aquell diumenge que semblava més d'hivern que de primavera. A casa una mica amoïnats per si havia de lluir el vestit que m'havien fet especialment per la diada, o bé afegir-hi un jerseiet, tot i que no hi quedava massa bé.

El palmó ben guarnit,en un recó de l'habitació, esperava, l'hora que et treies a passejar.

El saló s'anava enfosquin, s'acostava l'hora de sortir i finalment trons, llamps i cubells d'aigua que queien a dojo.

De cop, quan ja estava tot perdut... una claror estranya, un arc de Sant Martí que li donava al cel una pinzellada de color espectacular i, de darrera un núvol petit però consistent, va començar tímidament a deixar-se veure el sol.

Vam beneir el palmó, vam anar a esmorzar amb els amics de l'escola i vam passar un dia ben bonic. Ja cap al vespre, el palmó em mirava resignat, sabia quin seria el seu final, despullat de tots els guarniments, va anar penjat al balcó, penso, però, que tampoc s'ho deuria passar malament doncs ell era un mes de molts altres que hi havia per tot arreu i la seva feina era la de protegir la casa, cosa que també tenia la seva importància.

I no ens oblidem de la mona, que hauriem d'esperar encara una setmana més per poder-la assaborir.

Que lluny queda ara tot això... però valgui el record per desitjar-vos una BONA PASQUA

Jossie Casanovas